Acarona’m

Jesus Jordan Parra
2 min readOct 12, 2021

“una història sobre el tacte i el reconeixement…”

Photo by Alexandru Zdrobău on Unsplash

Neixo, moro i visc
Com tot el creat
Mes jo sóc jo
I no sóc els altres.

Perquè un dia algú m’hi va portar
A un món que no volia
Malgrat que el meu cor hi pertanyia.

Per una carícia moriria
Tanmateix ets escadussera
Ingràvida i lleugera.
Voles com el vent
I fas que tot tremoli
Quant et poses en moviment.

Una mà, una galta, és tot
Sentiment de proximitat
De germanor
D’amor.

Per una carícia moriria
Per una carícia aniria a la fi del món.

De camins i de boscos conec
Per gaudir i per perdre’s
Et busco arreu i enlloc
Perquè de la teva aparició
Mai previnguda en soc.

Mata’m, mossega’m, crida’m
Per tu ho donaria tot.

Neixo, moro i visc
Per trobar-te i estimar-te
En un món on trobar-se és un malson
Perduda, trista, desil’lusionada.

Però m’haig de fer forta
Per sentir que a mi i a tu
Una carícia ens aproparà
Ens descobrirà
En els cors de totes dues.

Perquè aquí hi soc
Per un joc dels dèus
I vull aprofitar-ho.

La mort i la vida son portals
Entre mig creix la vida.
El tacte, la olor i la carícia.

Caricia d’amor
Carícia d’afecte
Carícia de reconeixement
Pell contra pell.

El nostre sentit mes extens és el tacte
Tocar-nos és malvist.
Però passo de morals i convencions
Perqué una vida sense carícies
No es vida, no és mort, no és naixement.

--

--

Jesus Jordan Parra

Writer of essays, poetry, stories. Studious of the ancestral Traditions. I am also a student of the etymologies of words.