Acarona’m
--
“una història sobre el tacte i el reconeixement…”
Neixo, moro i visc
Com tot el creat
Mes jo sóc jo
I no sóc els altres.
Perquè un dia algú m’hi va portar
A un món que no volia
Malgrat que el meu cor hi pertanyia.
Per una carícia moriria
Tanmateix ets escadussera
Ingràvida i lleugera.
Voles com el vent
I fas que tot tremoli
Quant et poses en moviment.
Una mà, una galta, és tot
Sentiment de proximitat
De germanor
D’amor.
Per una carícia moriria
Per una carícia aniria a la fi del món.
De camins i de boscos conec
Per gaudir i per perdre’s
Et busco arreu i enlloc
Perquè de la teva aparició
Mai previnguda en soc.
Mata’m, mossega’m, crida’m
Per tu ho donaria tot.
Neixo, moro i visc
Per trobar-te i estimar-te
En un món on trobar-se és un malson
Perduda, trista, desil’lusionada.
Però m’haig de fer forta
Per sentir que a mi i a tu
Una carícia ens aproparà
Ens descobrirà
En els cors de totes dues.
Perquè aquí hi soc
Per un joc dels dèus
I vull aprofitar-ho.
La mort i la vida son portals
Entre mig creix la vida.
El tacte, la olor i la carícia.
Caricia d’amor
Carícia d’afecte
Carícia de reconeixement
Pell contra pell.
El nostre sentit mes extens és el tacte
Tocar-nos és malvist.
Però passo de morals i convencions
Perqué una vida sense carícies
No es vida, no és mort, no és naixement.
